Entrevista a la revista Pont de Fusta

Entrevista a Aleix Plana, paleta.

0
Entrevista a Aleix Plana, paleta.

“A segon de pàrvuls ja li vaig dir a la professora que jo no volia estudiar, que seria paleta” Entrevista a l’Aleix Plana Hortoneda, constructor i guanyador del XLI Concurs Intercomarcal de Paletes d’El Vendrell.


En moments en què sembla ser que és dóna molt poca importància al treball manual i artesanal. En moments en què tot es fabrica per ser consumit i, un cop ha complert la seva funció o sorgeix alguna avaria, s’ha de llençar sense remei. En aquests moments, en què es valora més la rapidesa que el resultat final. En aquests moments, encara hi ha un reducte de persones que estimen la seva feina i la fan a consciència. El fruit del seu treball diari és perquè duri i perduri. En aquest treball s’hi posa els sis sentits i tota l’estimació que cal quan hom construeix alguna cosa que se sent pròpia, perquè ha vist com s’aixecava una mica més cada dia. L’Aleix Plana Hortoneda, des de molt petit, ja va manifestar la seva afició a la paleta, fins i tot jugant. Va cursar estudis professionals de Construcció als 14 anys a l’antiga Universitat Laboral, després de no haver abandonat la pràctica del treball, i va complementar els seus estudis amb dos cursos més, aconseguint el títol de Tècnic Superior en Construcció d’Edificis.

Pont de Fusta: M’agradaria que et presentessis tu mateix.


Aleix Plana: Tinc 29 anys i des que mon avi em va regalar una gaveta amb cinc anys que sé que m’hi vull dedicar. A segon de pàrvuls ja li vaig dir a la professora que jo no volia estudiar, que seria paleta. Després ja vaig veure que s’havia d’estudiar i vaig anar a la Laboral, i quan en tenia setze vaig anar al meu primer concurs de paleta. En aquell primer concurs, quan vam arribar, el professor em va dir qui seria el guanyador, que jo no el coneixia ni en sabia res. Amb els anys me l’he anat trobant en tots els concursos i, finalment, enguany l’he guanyat. Aquest paleta de Palautordera es dedica a participar en concursos i guanyar-los, com un altre habitual de Girona.

 

PdF: Està clar que la dedicació al món de la construcció és una qüestió totalment vocacional?

 

AP: Per part de pare sóc la quarta generació i per part de mare seria la tercera, perquè encara que no ha fet de paleta també ha estat lligada a aquest món i quan arriba a l’obra veu totes les errades de seguida. De fet, el seu pare va participar en la construcció de la Font Lluminosa i de la Universitat Laboral abans, on va aprendre l’ofici. Posteriorment va treballar uns quants anys a Reus i després va formar part de la brigada de Salou, i només ell podia entrar a la Torre Vella per fer les reparacions. Però treballant a la brigada no s’han vist tant les coses que va fer.

 

PdF: Suposo que hi va influir decisivament el fet que és una cosa que has mamat des de petit, ja que vas néixer en el si d’una família amb un historial de generacions de constructors?


AP: Sempre que menjàvem a taula es parlava de construcció, de primer, de segon i de tercer plat, era inevitable.

 

PdF: El dia 14 de juny es va celebrar el XLI Concurs Intercomarcal de Paletes celebrat a El Vendrell on vau assolir un gran èxit en front d’una vintena més de parelles de paletes, sobretot tenint en compte que éreu els més joves. Explica’ns com va anar?


AP: El company només va dormir dues hores dels nervis i jo ja estava aixecat a les sis del matí. Vam marxar del poble a les vuit perquè el concurs començava a les nou. Com a anècdota, el que feia la inscripció em va donar el tretze i em va dir que sentia portar-me mala sort. A l’hora de dinar ja li vaig demanar que me l’aguardés per l’any que ve. El cas és que era un concurs llarg i ningú va poder acabar l’obra. A més, hi va haver gent que va començar abans perquè no ho van anunciar per megafonia com s’acostumava però a l’hora ja s’hi van posar i, quan vaig preguntar, ens van dir que ja podíem haver engegat. Així que vam haver d’anar “apretant el cul” des del principi. De vegades, es dóna mitja hora més per veure si algú pot acabar quan ningú ha finalitzat en el temps, que jo crec que quatre o cinc parelles podíem haver-ho fet tot. Perquè si ningú pot acabar no dóna bona imatge al concurs ja que sembla que els paletes que s’hi presentin no siguin prou bons.

 

PdF: Era la primera vegada que hi participàveu?

 

AP: Era la sisena o setena vegada. L’any passat vam quedar segons i enguany per fi hem guanyat. Havia estat un any sense participar-hi perquè l’edició anterior tothom em va felicitar però el primer premi li van donar a un altre i em vaig emprenyar…

 

PdF: Sempre heu estat els mateixos que heu format la parella concursant?

 

AP: Els dos darrers concursos he anat amb l’Alex Safta, els dos anteriors amb el seu germà i en d’altres més enrere amb companys de la Laboral.

 

PdF: Quin ambient hi ha en un concurs d’aquest tipus, els participants són tots paletes professionals, hi ha variacions en cada edició?


AP: Aquest concurs es celebra cada tres anys, però a Reus en fan un altre cada dos anys, com el que se celebra a Construmat. En aquest últim hi ve gent de tot Europa (França, Itàlia, Bèlgica…), és un concurs de prestigi, però jo només participo a l’intercomarcal d’El Vendrell. En tots ells hi van paleta i manobre, encara que normalment tots dos són paletes per tenir una mica d’avantatge, ja que no cal dir res que el company ja sap que ha de fer pasta o quina peça col·locar. Però la idea és que un dels concursants no pot tocar l’obra.

 


Sobre l´autor

Contesta




  •  

    octubre 2021
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « set    
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031